L’art d’escoltar
| 3 novembre 2010Obro el diccionari i llegeixo :
Música : Art que permet a les persones d’expressar-se mitjançant l’ordenació dels sons en el temps. Trobo que és una definició senzilla i correcta. Però la música no només es això. Si l’art és tot allò que ens crea o transmet una emoció, la música és art. Ens permet expressar-nos mitjançant l’ordenació dels sons en el temps? Oi tant que sí, la música ens ho permet.
Des de sempre ha existit la música. I què faríem sense ella? em pregunto. La veritat és què no m’imagino un món sense música. La música potser tan igual però a l’hora tan diferent… De la música clàssica a la música Heavy-Metal, dels cants eclesiàstics al rock pur i dur, del flamenc a la “música dance”…
Tot aquest món és una gran reflexió i el sentiment que tens quan escoltes la teva cançó preferida… no es pot explicar amb paraules, és una sensació única i fantàstica. Se t’activen tots els sentits. Tot això es porta dins i s’anomena ” l’art d’escoltar”.
Joan
Joan, passió per la música.
Fas un escrit senzill i directe. M’ha agradat llegir-te.
Potser resulta una mica confús això de “Tot aquest món és una gran reflexió i el sentiment que tens quan escoltes la teva cançó preferida…”. Entenc què vols dir quan parles de sentiments, però no sé si qualificaria la música de “reflexió”, no et sembla?
Segueix escrivint, que tens molt a dir!
Josep Maria